dimarts, 29 de novembre de 2011

TRIATLO SPRINT DE CALAFELL 2011

Bones....després d´un llarg temps torno a escriure per aquí.
La veritat es que he estat bastant desconectat durant nou mesos, nou llargs mesos diria jo, pero ja puc entrenar de nou i tornar a competir.
No serà al mateix nivell en que estava abans, ja que estic combinant molta feina de gimnàs i d´ajudar no ajuda massa, però el que tinc clar es que mai deixaré aquest maravellós esport del triatló.
Doncs en aquesta cursa la veritat es que he rebut tants pals a l´aigüa com a tots el triatlóns que he participat junts.....que malament em vaig colocar!! I aixó va fer que nedar fós un infern cosa que em va fer perdre 1 minutet de més.Si no amb 13 min l´aigüa estava feta.
Amb la bici vaig alucinar ja que tot i no haber agafat la bici ni per treure-li la pols vaig fer el parcial 60º de la cursa amb una mitja de 37´33km/h, es a dir que super content d´aquest sector.
S´agraeïx a l´ajuntament que hagi tret tots aquells badens que hi havien que feien incómodes les voltes, ja que es donen tres volta, i a cada una hi havia 4 badens.
En el últim sector de corre doncs a donar-ho tot, vaig fer 21´54 min els 5 kms, esa  dir a 4.20/km.
Total 1 hora 7 min, lluny de la meva millor marca en sprint que era de 6 minuts menys, a Sitges.

En aquet esport no hi ha secret, si no pateixes entrenant, no millores...acabar acabaràs, però no faràs un bon temps i no estaràs satisfet.
L´altre día vaig llegir una entrevista que li van fer a un dels millors triatletes espanyols que han hagut, ara ja despenjat de l´òrbita elitista i company de feina, parlo del Carlos Gil, que deia que no tothom era triatleta, per molt que fes i acabés un triatló.Que el triatleta és el que entrena dur, el que fà sèries corrent, en bici i nedant, el que surt a entrenar quan plou, quan fà vent i a sobre la bici et dona la sensació que no et mous, quan s´està a sota cero i també quan s´està a 33º i prefeririem estar a la platja amb una birra.El que al acabar la semana li han sortit 10 sessions i mira de ingeniarseles per fer 11 a la propera...Tens tota la raó Carlos, penso com tú, desde el 99 que jo vaig començar en aquest esport que no el coneixia ni déu, i que tothom que practicaba triatló, eren triatletes de debó fins al triatló que es veu avui en día a canviat molt la cosa...
Però entrenar sempre així es molt dur, realment és el que fà que en èpoques el cos et demani un respir i canviar d´aires, encara que el teu cap digui que ets triatleta i que entrenar és el que has de fer.
Potser és aquí on em trobo, o potser no.

Cap comentari: