La previsió pel día d´avui era de pluja i tormentes, i no a fallat...ha anat plovent durant gran part de la cursa, que junt amb el que havia plogut els díes anteriors era un fangar impressionant.
Si la cursa ja es dura per naturalesa, amb unes pujades amb un fort desnivell, i les baixades que és on es pot aprofitar per a correr estàn totes enfangades, doncs fà una cursa realment difícil i técnica.Només començar comença amb uns tres kilòmetres planers que s´agraeixen per a calentar, a partir d´aquí tota la cursa són tobogans amb forts desnivells.
La pujada al pic del Puigsacalm té un tram amb massa desnivell positiu el qual s´ha de pujar ajudat amb cordes que ha deixat fixe l´organització.I és en aquest tram tant técnic que es feien cues, suposso que en els primers llocs de la cursa no, però quan arriba el gran gruix de corredors es feien taps.També aquets taps són deguts a que aquest any es feia la primera edició de la cursa del Puigsacalm, que es una cursa de 27 km que començava un hora més tard però que varem coincidir en aquell punt les dues curses...total vint minuts parats esperant i plovent.
La baixada del Puigsacalm també era un fangar i amb trams els quals s´havien de baixar amb cordes i d´esquena, sinó no hi havia manera de baixar.
A partir d´aquí el temps va canviar cap a millor i el circuit també.Es suavitzaren les baixades i pujades i el sòl no estava tan enfangat.Cap al kilòmetre 30, ens varem perdre diria que un parell de kilòmetres.Fet que també va alterar el crono final.
En definitiva una marató més però amb una espina clavada.
No sé si pels vint minuts d´espera a la cua per pujar al pic del Puigsacalm, no sé si pel mal estat de les pistes, trialeres i corriols, no sé si per la pluja que queia o pels kilòmetres que ens varem perdre...però el crono no ens deixa satisfets.I aquesta espina ens la treurem en breu.
Finalment el J.Bosch i jo varem fer poc més de 8 hores de cursa i ens van sortir uns 45 kilòmetres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada