dilluns, 29 d’abril de 2013

III ULTRA TRAIL BARCELONA (LTBCN 72KM)

FINISHER del meu primer ultra.
Ha estat una cursa dura, realment dura, tal i com creia.Primer pel fet de fer 79km (finalment 72) per muntanya, i segon per la pluja, fang i riuades que haviem de creuar.
He sortit sense preses ja que evidentment hi ha molt temps per corre, però aquí és on l'he cagada...tot i saber que sortiem els de la mitja, els de la marató, els de la ultra de 114 i nosaltres tots en una única sortida, no pensava que vora el km 9, en enfilar-nos per corriols s'anaven a crear cues, unes cues que m'han fet cagarme en tot i perdre vint minuts parat.En fí, cap any més em pasarà aixó, ho asseguro!!
Corría junt amb el J.Bosch, que venía a acompanyarme fins el km 41, però cap al 31 va haver de parar per seriosos problemes als bessons.
Vaig tirar tot sol des del 31 a Begues fíns al 41 a Olesa de Bonesvalls, on m'esperava la família al complet i el Carles Serrano, que com a preparació per l´IronCat m'acompanyaría fins a l'arrivada.
Es increíble el que el cos s´acostuma al dolor, jo tenía por de com em trovaría a medida que pasaven els kilòmetres, ja que en maratóns acabava trinxat de dolor.I és alucinant com després de 30 kilòmetres el cos es comença a acostumar a aquet dolor de peus, cames, esquena inclus braços, i t´adones que s´estanca i fins a la meta.A les pujades demanava a crits baixades, i quan arribava una baixada trovaba a faltar les rampes de nou, degut al mal dels peus al baixar, jeje...en fí, suposso que son coses normals en un ultra.
S'agraeïx tenír després de 5 hores de running la presencia de la familia donant ánims i la nena que la seva única preocupació era que li agafés caramels del havituallament jajaja....que gran ets!!!!
L'organització va haver de suprimir un bucle a Olesa per un riu desbordat i es va anular l'havituallament del 50.Si no arriva a ser per la cantimplora de la meva filla, em quedo sense aigüa...
Finalment vaig arribar a meta  amb un temps de 9h3min i la posició 28°de la general.
Molt i molt content i tot en lo previst!!
Destacar el companyerisme que SEMPRE trovem en aquet tipus de curses i que desgraciadament es trova a faltar en altres esports.
Tambe vull donar-li ánims al "Mou", el company que va patir una hipotermia cap el km 25 i vam haver de pujar-lo entre 7 corredors trialera amunt per a que el SEM el traslladés al hospital.
Gràcies a la família per estàr allà, que no es poc, i gràcies al Bosch i Serrano per a fer-m'ho més fàcil.

Aquesta temporada l´acabaré amb un parell de triatlóns sprint, un parell de mitjes de muntanya i la marató de muntanya de Collserola...l´any vinent, més i millor !!

Salut i kilòmetres !!

1 comentari:

Manolo ha dit...

Venga que no pare la fiesta. Adelante con los retos y como siempre un abrazo y a seguir así de fuerte y mejorando, claro está. Salud!